9 coses que pots fer tu per protegir la vostra lactància

La poca cultura de la lactància que tenim a la nostra societat fa que la conducta d’alletar es vegi fàcilment amenaçada pels judicis i desconeixement del nostre entorn.

Tanmateix, hi ha moltes coses que tu pots fer per protegir la vostra lactància (del teu fill o filla i teva) des de l’embaràs. És quelcom que només us incumbeix a vosaltres.

lactancia maternart Terrassa

1. Informar-te durant l’embaràs del funcionament de la lactància materna.

Et toca investigar, llegir, preguntar i visitar un grup de suport a la lactància on trobaràs mares que estan alletant i que tenen o no dificultats habituals amb la lactància. Això et servirà indubtablement per situar-te en el tema i saber què és el normal quan es fa lactància materna.

Hem perdut els referents en relació amb la lactància materna. És probable que tu no fossis alletada amb llet materna, o si més no que fossis alletada poc temps. La pressió del biberó era molt gran fa 30 o 40 anys i les nostres mares no tenien l’accés a la informació de la que nosaltres gaudim. Això fa que ens poguem informar fàcilment, però també correm el perill d’ «infoxicar-nos». En aquest punt és important que trobis referents vàlids i que et deixis acompanyar per mares expertes en alletament matern.

2. Contrastar la informació que ens arribi de part dels sanitaris.

Sembla increïble però hi ha infermeres, ginecòlegs i pediatres que no tenen formació específica en lactància materna. Cada cop és major el nombre de sanitaris que es formen, afortunadament. Malgrat això, n’hi ha que no tenen la formació apropiada ni els coneixements suficients i poden fer malbé una lactància que podria haver estat exitosa per aquesta manca d’informació en una sola visita…

Moltes hem hagut de sentir veritables barrabassades respecte la lactància de boca dels nostres sanitaris. Per això, malauradament, és importantíssim haver llegit sobre lactància i saber a qui preguntar quan apareixen dificultats.

3. Confiar en la capacitat dels teus pits i del teu nadó per a fer que funcioni la lactància

Els pits són glàndules la funció principal de les quals és produïr llet per als nadons, igual que la funció de l’estòmac és digerir els alimens i els ronyons filtren la sang i la netegen. El normal és que funcionin adequadament, com la resta d’òrgans del teu cos. No és possible que un 60% de pits no funcionin o deixin de funcionar als 3 mesos de lactància o produeixin aigua… no trobes?

Els pits, però, tenen el seu propi mecanisme. Aquest mecanisme es basa en l’oferta i la demanda: mentre més mama el nadó, més llet produeix el pit. Però no són una cisterna que es va omplint entre hores, no. És quan el nadó mama que «puja» la llet. Si no hi ha estímul, no hi ha llet.

I el bebè és el que millor estimula el pit, per això és important deixar-lo que estimuli el mugró per a què el pit produeixi la llet que el nadó necessita. Confia, doncs, en l’instint del teu nadó i en els teu pits.

4. En el puerperi descansa, descansa i descansa.

Ja sé que sona surrealista això de descansar però és necessari. I no només per la lactància: la manca de son pot facilitar una depressió postpart. Quan tens el primer fill potser és una mica més fàcil això de descansar perquè no hi ha altres nens a qui portar a l’escola puntualment.

Quan es tracta del segon o tercer fill, descansar ja pot ser més complicat. Per això és important que al menys les primeres setmanes del puerperi busquis ajuda i que algú altre s’encarregui dels nens, de la compra, de la neteja, dels dinars, de la rentadora... S’entén que amb la nova normativa de permís de paternitat, aquest punt hauria de quedar ben assegurat.

Allò ideal seria que poguessis dormir quan ho fa el nadó, ni que sigui becaines. Això t’ajudarà a tenir més energia i millor humor, sobretot si la lactància presenta dificultats. No tenim la mateixa predisposició a resoldre-les quan estem exhaustes, oi? Donar el pit al llit, estirada, pot ser una bona opció a les hores en què fer una becaina et sigui possible.

En aquest sentit, el collit et permet alletar sense gairebé despertar-te i el porteig et permet alletar mentre fas altres activitats. Són dues eines fantàstiques que faciliten el bon funcionament de la lactància materna.

5. No creguis que perquè la teva mare/àvia/gemana/tieta/cosina «no va tenir llet», tu estàs condemnada a no tenir-ne.

Moltes dones creuen que hi ha quelcom d’hereditari en el tema de l’alletament matern. Potser sí, però caldria estudiar-ho aïllant tooootes les interferències culturals de la nostra societat durant vàries generacions…

No. Com deia abans, nosaltres podem accedir més facilment a informació i a suport especialitzat si hi ha dificultats. Podem demostrar que no hi ha cap maledicció als pits de la nostra família.

Tampoc et deixis intimidar per aquests comentaris tipus «si jo no vaig poder, potser tu tampoc» o «Ai quin patir! Per què no li dones un biberó? Si es crien igual...». El dol per les lactàncies que no van poder ser no s’anomena, no es reconeix, però pot fer mal en altres lactàncies de forma inconscient.

6. Demana a la teva parella que et faci suport en les teves decisions.

Potser que la teva família no entengui per què t’entestes en alletar, «si no cal». Si et trobes en aquest context, és possible que a la teva parella li costi també d’entendre. Seria genial que la parella t’hagi acompanyat en el teu camí d’aprenentatge de l’alletament matern per poder saber de què parleu, què implica i en què et pot fer suport. Si no, sense mala intenció, pot interferir en la lactància i fer-te dubtar de la teva capacitat per alletar. Demana-li que t’acompanyi a preparació al part, al grup de suport a la lactància, a veure la llevadora, l’assessora o la IBCLC.

Com ja vaig explicar en un post dedicat al postpart, la parella ha de fer d’escut protector davant comentaris i consells indesitjats, però per a poder fer-ho ha de tenir criteri i això s’aconsegueix amb informació.

7. No facis cas dels «mites» que envolten la lactància.

Hi ha una pila de mites al voltant de la lactància que interfereixen i poden acabar amb una lactància que podria haver estat exitosa. Molts poden semblar lògics si no es coneix el mecanisme de la lactància. D’altres depenen de l’entorn cultural i canvien en funció d’aquest. Són idees sense base científica ni contrastades que perjudiquen enormement, fins i tot quan encara no ha començat la lactància.

Alguns són:

  • Que els pits cauen amb la lactància. Cauen perquè creixen amb l’embaràs, no amb la lactància. Quan acaba la lactància recuperen, en part, la forma inicial.
  • Que l’alletament matern provoca osteoporosi en la menopausa.
  • Que és dolent per a la independència dels fills (com si els bebès haguessin de ser independents…)
  • Que és dolorosa (si fa mal, és que quelcom no va bé)
  • Que després dels sis mesos, la llet no alimenta: La llet canvia en funció de les necessitats nutricionals del bebè i també durant la mateixa presa! No és igual la llet de l’inici de la presa que la del final.

I moooolts més… Cal desenvolupar una mena de «radar anti-mites» perquè poden venir de qualsevol persona del nostre entorn…

A més, succeeix un fenòmen sociològic curiós amb la lactància, i és que tothom és un expert, fins i tot quan no han alletat es permeten el luxe d’aconsellar-te: el cambrer del bar, l’assessora del banc, la fornera, el germà solter de la teva amiga… En fi.

8. Si tens mal, demana suport!

Alletar és plaent. Encara que no t’ho creguis. És moooolt plaent.

Al principi pot fer una mica de mal quan el nadó s’enganxa per una qüestió hormonal. Si hi ha clivelles, si fa mal durant la presa o altres dificultats, cal demanar ajuda i suport especialitzat. Busca ajuda d’una assessora de lactància, d’un grup de suport, d’una llevadora amb formació específica de lactància materna o d’una IBCLC.

No has de patir innecessàriament. Cal estudiar cas per cas quina és la situació, proposar solucions i deixar que la dona decideixi en funció de la seva situació i necessitats personals.

9. Fes un pla de part on constin els teus desitjos respecte l’alletament matern.

Cal dir, malauradament, que de vegades les interferències a la lactància comencen amb el mateix part, per exemple, amb una separació innecesària entre mare i nadó després del part, convidar-te a fer servir un xumet o bé donar un biberó al nadó sense que tu ho sàpigues… Això continua passant i implica posar en perill la lactància quan encara pràcticament ni ha pogut començar… Interferències com aquestes es poden evitar si fas constar en el teu pla de part les teves preferències al respecte. (Si no saps què és un pla de part, llegeix aquest post)

La pressió per alletar tampoc és bona. L’entorn hospitalari tendeix a infantilitzar les dones puèrperes i pressionar per a què alletin pot provocar precisament l’efecte contrari. Cal suport, acompanyament i comprensió. Si la lactància t’està fent patir, demana ajuda.

Bibliografia recomanada:

  • Padró, A. (2017). Somos la leche. Dudas, consejos y falsos mitos sobre la lactancia. Barcelona: Grijalbo.
  • González, C. (2009) Un regalo para toda la vida. Guía de la lactancia materna. Madrid: Ediciones Planeta.
  • Olza, I. (2013) Lactivista. Santa Cruz de Tenerife: Ob Stare
  • Ministerio de Sanidad y consumo (2007) Estrategia de atención al parto normal en el Sistema Nacional de Salud. En http://www.mscbs.gob.es/organizacion/sns/planCalidadSNS/atencionParto.htm
  • Kitzinger, S. (1989). Cómo amamantar a tu bebé. Madrid: McGraw Hill.
  • Lactapp. Embarazo y lactancia. Aplicació mòbil.

Des de MaternArt ens posem a la vostra disposició per a ajudar-vos amb els entrebancs que puguin sorgir durant tota l’etapa, des del principi fins al final, també i sobretot a nivell psicològic. Podem visitar-vos a l’hospital en el postpart o a casa, si ho necessiteu. Consulteu sense compromís!

Comparteix a les Xarxes Socials:

Leave a Reply