10 accions per a protegir-nos de la violència obstètrica

Tal com explicava en l’anterior post dedicat a la violència obstètrica, l’embaràs, el part i el puerperi són moments extremadament sensibles en la vida de les dones, i som especialment vulnerables a aquest tipus de violència, que alguns s’entesten en negar.

protegir-nos violència obstètrica maternart
Imatge de Kristina Flour

En aquest post continuem parlat de la violència obstètrica,  en el marc de la campanya “Els 16 Dies d’activisme contra la violència de gènere” promoguda per la ONU, i que finalitza el 10 de desembre, coincidint amb el Dia dels Drets Humans.

En aquesta ocasió, enfocaré el tema des del punt de vista de les usuàries en l’embaràs i el part: què podem fer nosaltres davant aquest tipus de violència? No és pas una pregunta fàcil de respondre. Anem a pams…


1. Primer hem de reconéixer que la violència obstètrica existeix i que és un tipus de violència de gènere.

Una dona deia a les xarxes : «Sí, claro que hay violencia obstétrica. Después del parto tienes que estar contenta, estáis vivos tu hijo y tú. Pero la depresión que tienes después sin saber por qué, te la tragas tú sola. Y la sensación de abuso y desprecio, te las tienes que callar porque se supone que estás bien y no te has muerto al parir.»

Imatge de Sharon McCutcheon

Es dóna un fenòmen curiós en moltes dones que han viscut parts molt intervinguts de «fidelitat al part»: es tracta d’un biaix positiu pel qual les dones tendeixen a valorar de forma positiva experiències que en realitat han estat negatives (Ferreiro-Losada et al., 2013). Està summament normalitzat el fet que els nostres cossos hagin de passar per segons quins tràngols per tal de ser mares.

Sembla que haguem d’estar satisfetes perquè no hem mort ni nosaltres ni el nadó, i que això ho justificat tot. La importància d’aquest concepte radica en el fet que la verbalització de males experiències de part com a positives normalitzen i legitimen la violència obstètrica que sofrim en l’atenció al part com un tràngol necessari. Legitima també la mutilació, la desinformació i la infantilització de les dones. La trista realitat és que moltes hem estat manipulades i no se’ns ha explicat l’abast de les nostres eleccions.


2. Pren consciència de la nostra vulnerabilitat i de la nostra responsabilitat.

No penso que les usuàries siguem les principals responsables, qui actua malament des del poder que li atorga la bata blanca és responsable de les seves actuacions. L’obstetra, en el part, és l’especialista que hi intervé quan hi ha complicacions.

He sentit dir a un cap del servei d’obstetrícia d’un hospital de Barcelona, davant d’un auditori i dirigint-se a Beatrijs Smulders (llevadora holandesa experta en atenció al part a casa) que els obstetres no reben formació sobre part fisiològic. Ell mateix assumia que la seva mirada parteix des del punt de vista de la patologia, no des de la normalitat fisiològica. Això es tradueix, segons ens explicava, en una necessitat d’intervenir per controlar el que està succeïnt, sinó pot semblar que no fan res… Va ser una intervenció molt impactant i molt valenta per part seva.

És evident que les dones anem a l’hospital a parir perquè se suposa que és el lloc més segur en el cas que hi apareguin complicacions. És evident que els i les obstetres estan formats per a intervenir en aquests casos. El que no saben la majoria de dones és que la figura millor formada per atendre el part de baix risc i que es desenvolupa amb normalitat fisiològica és la llevadora. El que no sap la majoria de la gent és que segons la OMS els parts que presenten complicacions no haurien de superar el 10-15%.


3. Pregunta’t: és millor viure en l’ignorància o exercir la teva llibertat de forma responsable i conscient?

Hi ha dones que no desitgen saber. Prefereixen confiar cegament en l’atenció sanitària, que les guiin i corregeixin. No es plantegen participar del seu part o ningú els diu que ho poden fer i que tenen la responsabilitat d’informar-se i escollir. Són víctimes del que s’anomena indefensió apresa: el nostre sistema patriarcal les ha ensenyat que no tenen manera de defensar-se. És millor viure en la feliç ignorància? Espero que tu que llegeixes això no ho vegis igual.

Pot ser que qui no desitja saber és perquè en realitat està paralitzada per la por. La sola idea de pensar en el dolor crea angoixa… Així que la solució és evitar pensar-hi, no informar-se, no saber… I trobar-s’ho tot el dia del part? Si la por al part és un problema per a tu, és una millor solució buscar suport professional.

No es tracta tampoc de que fem un màster en obstetrícia per poder parir en un hospital amb seguretat, això és responsabilitat dels sanitaris, però sí que cal que ens fem responsables del nostre cos i de les nostres decisions amb plena consciència del que fem.


4. Assumeix que no es pot controlar tot i prepara’t per a tolerar la incertesa.

«La decisión perfecta donde no hay renuncias ni riesgos no existe. Pero cuando una decisión se ha tomado desde la conciencia y la información, barajando todas las alternativas y prestando atención a las circunstancias concretas, entonces será más fácil disfrutarla y estar en paz con ella.»

Mi embarazo y mi parto son míos. Marta Busquets Gallego

No podem controlar tot el que passarà, evidentment, però sí que podem decidir sobre alguns aspectes de gran importància. Per això insisteixo tant en el pla de part, document que encara s’ha de guanyar el reconeixement que mereix i que haurem de lluitar molt per a què així sigui. Tot i això, val la pena parar-se a fer el viatge que implica la redacció del pla de part. No només pel que hi escriuràs, sinó per tot l’aprenentatge que t’enduràs mentres ho fas, sempre i quan estiguis disposada a fer-lo i no a omplir creuetes sense saber el perquè.

Malgrat el pla de part, cal assumir que poden aparéixer complicacions i també hem de contemplar aquesta possibilitat en el pla de part. Mai tindràs el 100% de certeses però si has pogut deixar plasmat en el pla de part com voldries que fos la cesària, l’alimentació del teu fill i alguns aspectes de les cures en la UCIN, si et trobes en aquesta situació la podràs viure amb una mica menys d’angoixa.


5. Adquireix un punt de vista més crític.

Fes-te preguntes, llegeix, dubta, pregunta a les sanitàries i sanitaris, investiga, demana segones opinions… però ves preparada per a les crítiques perquè…

«En el ámbito obstétrico, demasiado frecuentemente se representa a las mujeres que muestran signos de responsabilizarse de sus circunstancias, hacen peticiones o sencillamente preguntas, como personas caprichosas que cuestionan a las profesionales de la salud, que son las que saben en exclusiva porque tienen títulos.»

Mi embarazo y mi parto son míos. Marta Busquets Gallego

Tenim tan normalitzades algunes intervencions que fins i tot les demanem sense ser del tot conscients de les seves implicacions, com ara els tactes vaginals, l’epidural o les cesàrees d’elecció.

Sovint patim violència obstètrica i ni tan sols en som conscients: conec dones que expliquen que al final de l’embaràs l’obstetra els va fer un tacte dolorós i van sagnar, i que «alguna cosa va tocar» per què els va dir que en dos dies paririen… Algunes sabem que això és una maniobra de Hamilton, per a la qual s’ha d’informar prèviament a la dona per a valorar els efectes indesitjables que es poden presentar. D’altres expliquen que la llevadora se’ls va pujar a sobre per a ajudar-la a empényer… Sabem que això és una maniobra anomenada de Kristeller que està prohibida pels greus perills que comporta tant pel nadó com per la mare.

Aquests són només dos exemples de violència obstètrica flagrant que tenim normalitzats. D’altres ens passen inadvertits excepte pel fet que et fan sentir fatal i a sobre penses que qui està fallant ets tu. Per exemple, a la sala de parts et diuen com has de respirar, com has d’empényer… i si no ho fas com ells t’indiquen, poden dir-te que no col·labores prou. Això fa sentir moltes dones inútils, inadequades i males mares… La realitat és que anestesiades fins a les celles és impossible saber com empényer ni com respirar. Són dos actes automàtics que sorgeixen de forma instintiva en un part normal. I què podem dir de l’episiotomia?

La episiotomía no protege frente a prolapsos, incontinencias o desgarros graves (al contrario: a menudo provoca desgarros gravísimos), y la política de restricción de las episiotomías no tiene ninguna incidencia negativa sobre el estado de los bebés al nacer.

La OMS recomienda no superar una tasa del 10% de episiotomías, que respondería verdaderamente a las indicaciones probadas; Suecia está en un 6% para primíparas (mujeres que dan a luz por primera vez); Gran Bretaña en un 13%; Francia, casi en un 70%, y España… en torno al 90%.

Qué es la episiotomía. El Parto Es Nuestro
https://www.elpartoesnuestro.es/informacion/que-es-la-episiotomia

Pot ser que les sueques o les angleses estiguin “millor fetes” i no necessitin tantes episiotomies? Potser el problema és que en general no tenim parts normals, sinó excessivament medicalitzats. Potser és que no ens preparem ni ens preparen realment de forma adequada per a enfrontar-nos a les sensacions extremes del part… Cal prendre consciència que l’embaràs i el part són processos fisiològics i no malalties. Requereixen un seguiment i una assistència sanitària, sí, però no tan activa com pensem sinó més aviat expectant i respectuosa amb el procés natural que és.


6. Busca fonts d’informació fiables i contrastades.

Hi ha associacions com Dona Llum o El Parto Es Nuestro que tenen moltíssima informació contrastada i basada en l’evidència científica. Hi ha nombrosos grups a les xarxes socials on hi intervenen professionals respectuoses i ajuden a resoldre dubtes, grups de mares, grups de suport a la lactància materna, llibres que et recomano llegir com «La Nueva revolución del nacimiento» de Isabel Fernández del Castillo , «Parir» de Ibone Olza, «Mi embarazo y mi parto son míos» de Marta Busquets, «Mamà desobedient» d’Esther Vivas, «Parto seguro» de Smulders i Croon…

Tens la Estrategia de Atención al parto normal del Ministeri de Sanitat i la Llei d’autonomia del pacient 41/2002 a internet… En aquest blog també pots trobar més informació sobre el pla de part i sobre com fer-lo. A més, et puc acompanyar en aquest procés.


7. Coneix la legislació que tens de la teva part.

Hi ha un desconeixement general de la normativa que ens ha de protegir (Llei d’autonomia del pacient 41/2002 i Estrategia de Atención al parto normal) per part tant de sanitaris i sanitàries com de les usuàries, una estructura basada en l’abús de poder i una manca generalitzada d’humiltat i respecte cap a la usuària-pacient. Tot això manté un status quo d’infantilització i submissió de les dones en el seguiment de l’embaràs i a les sales de part respecte el personal sanitari.

Artículo 4. Derecho a la información asistencial.

1. Los pacientes tienen derecho a conocer, con motivo de cualquier actuación en el ámbito de su salud, toda la información disponible sobre la misma, (…) La información, que como regla general se proporcionará verbalmente dejando constancia en la historia clínica, comprende, como mínimo, la finalidad y la naturaleza de cada intervención, sus riesgos y sus consecuencias.

Artículo 8. Consentimiento informado.

1. Toda actuación en el ámbito de la salud de un paciente necesita el consentimiento libre y voluntario del afectado, una vez que, recibida la información prevista en el artículo 4, haya valorado las opciones propias del caso.

2. El consentimiento será verbal por regla general. Sin embargo, se prestará por escrito en los casos siguientes: intervención quirúrgica, procedimientos diagnósticos y terapéuticos invasores y, en general, aplicación de procedimientos que suponen riesgos o inconvenientes de notoria y previsible repercusión negativa sobre la salud del paciente.

Ley 41/2002, de 14 de noviembre, básica reguladora de la autonomía del paciente y de derechos y obligaciones en materia de información y documentación clínica.

De fet, la Lei d’autonomia del pacient és del 2002 i la Estrategia de atención al parto normal, del 2007. Les llei i normatives existeixen però no acaben de traduïr-se en pràctiques respectuoses perquè això depèn dels valors i la cultura regnant. La cultura i els valors es basen en la submissió de la dona, en el “pariràs amb dolor” bíblic i en la idea de mares abnegades i sacrificades pels seus fills. Com es diu en català “del prometre al complir, hi ha molt tros per penedir“.

De debò et convido a llegir la llei d’autonomia del pacient 41/2002: són poques pàgines i s’entén perfectament. Si t’animes o t’interessa la normativa, també pots llegir la Llei 44/2003, de 21 de novembre, d’ordenació de les professions sanitàries.


8. Pondera els riscos, efectes secundaris, alternatives…

Amb tota la informació que recullis que et sigui útil, hauràs de valorar els riscos, efectes secundaris i alternatives a les que pots optar en funció de la teva situació personal, i aquesta només la coneixes tu. Els teus professionals sanitaris de referència t’haurien de proporcionar tota aquesta informació. Pregunta’ls tot el que vulguis saber. Serà una bona manera que et facis una idea del seu posicionament. Però fes-ho amb temps suficient per si decideixes que vols un altre centre o un altre professional per a què t’acompanyi i t’atengui en el part…

Els plans de part són ben rebuts allà on es fan bé les coses.”

Judith Lothian

9. Pren consciència que les teves accions repercutiran en les que vinguin darrere teu.

L’obstetra del qual parlava abans, va acabar la seva intervenció demanant a les dones que ens apoderem, que demanem el que necessitem, que exigim el tracte que mereixem… De nou, sembla que les responsables som nosaltres quan en realitat som víctimes d’un sistema que tendeix a infantilitzar-nos i invisibilitzar-nos.

El sistema d’atenció a les dones ha de canviar i nosaltres hem de ser part del canvi: ens hem d’apoderar, ens hem d’informar i hem de lluitar contra aquest status quo, però el sistema sanitari ha de guanyar humiltat i ha d’estar disposat a canviar, a escoltar, a respectar i a educar per a la salut de les dones en l’embaràs i el part.

Mentres això passa, caldrà que ens responsabilitzem de fer un bon ús de les reclamacions, les queixes i les felicitacions que pots fer en el Servei d’atenció als usuaris i usuàries de qualsevol centre sanitari. Pensa que gota a gota fem un mar i entre totes podem canviar inèrcies.


10. Reconeix les bones pràctiques i les bones professionals públicament.

Sóc conscient que aquest tema pot despertar animadversió a qui ho llegeix. Pot ser difícil de creure que qui t’ha de protegir i vetllar per la teva salut pot estar vulnerant-la en realitat amb la seva pràctica. Hi ha molts professionals compromesos amb un tracte més humanitzador del naixement, però d’altres que no volen canviar una situació que per a ells i elles és normal, que sempre s’ha fet així, que respon a protocols obsolets…

Cal reconéixer els bons i bones professionals que cada dia lluiten per a què l’atenció a les dones sigui la millor per a elles i els seus nadons i reconéixer les bones pràctiques. D’aquesta manera també tindran més arguments per a fer-se escoltar dintre dels seus àmbits i contribuir a canviar els protocols i la mirada.


Tant de bo que tinguis un embaràs i un part respectuós amb tu i el teu nadó i pensis que sóc una exagerada… Serà senyal que has trobat professionals compromesos que et respecten a tu i al teu nadó.

Neixen nens i nenes cada dia. És un acte quotidià. Però per a cada dona i cada bebè l’embaràs, el naixement i el postpart són moments trascendents que es recordaran i acompanyaran tota la vida i haurien d’acompanyar-se amb el respecte que mereixen.

I recorda que no estàs sola. Si necessites acompanyament emocional, si tens por del part, si vols assessorament en el pla de part o una preparació al part que et tingui en compte A TU, consulta els serveis que us ofereixo i no dubtis en contactar amb mi. T’acompanyaré de forma presencial o online si la distància és gran.

Et convido a veure el fantàstic gag del Monty Phyton, on cada paraula no està escollida a l’atzar… Més enllà de l’exageració, sembla que el paper de la mare en el part no ha canviat gaire en tots aquests anys.


Per saber-ne més:

Comparteix a les Xarxes Socials:

Leave a Reply