Benestar emocional i Psicologia perinatal

Que l’etapa de l’embaràs, el part i la primera criança, (etapa perinatal)  és una etapa que ens canvia la vida és quelcom inqüestionable per a les persones que transitem aquest temps.

La maternitat i la paternitat és una etapa vital que ens fa retrobar-nos amb el nostre passat infantil i repensar el paper que van tenir els nostres pares en la nostra formació com a persones. Com diu la Laura Gutman en el títol d’un dels seus llibres més coneguts, la maternitat és «l’encontre amb la pròpia ombra». Els nostres fantasmes surten de l’armari i posen potes enlaire la nostra vida.

I és que la criança no és un camí de roses.

Ni tampoc necessàriament la concepció, l’embaràs ni el part.

Així, tota l’etapa perinatal (concepció, embaràs, part i primera criança) és una etapa de vulnerabilitat emocional tant en les mares com en els pares.

A la nostra societat es manté la idea que la maternitat s’ha de viure necessàriament com l’esdeveniment que ens farà més felices i ens portarà més plenitud. Als que hem passat per l’experiència ens sembla ingenu pensar-ho, ja que en realitat es tracta d’una etapa que es viu amb molta ambivalència. Tanmateix és això el que s’espera que sentin les noves mares i pares després de tenir el seu nadó: la felicitat absoluta. Poca gent és capaç d’avançar als nous pares que els primers temps són durs o molt durs, que sovint no tenim ni idea de què fer per calmar aquella petita criatura que brama i que no sabem ben bé què necessita, ni com gestionar tot el que sentim i necessitem nosaltres.

La nostra societat ha desnaturalitzat la maternitat, traient-li importància a qualsevol reducte d’instint que encara ens pugui quedar: es medicalitzen els embarassos i es fa sentir les dones embarassades com a malaltes amb cossos imperfectes, es medicalitzen en excés els parts i es controlen sota el dogma que el part és el més perillós que hi ha per al nadó, es presenta la lactància com un sacrifici innecessari o com quelcom libidinós que pot ser millorat pel biberó i la llet artificial. Els ideals de feminitat de la nostra societat patriarcal pressionen les dones per recuperar un ideal de bellesa i continuar sent tant productives i competitives o més que abans, perquè cal demostrar que som «iguals» que els homes, deixant de banda totes les necessitats pròpies del nostre gènere en aquesta etapa tan sensible de la nostra vida sexual i reproductiva.

En aquest context, s’entén l’embaràs i el part com un mer tràmit. És així com moltes dones hem arribat a la maternitat havent sentit històries de por sobre embaràs i parts, sense haver agafat en braços un nounat i pràcticament sense haver vist alletar un nadó. És normal, doncs, que hi hagi dones que no vulguin sentir cap mena de dolor en el part, es preguntin si alletaran els nadons com una opció poc factible; no confiin en el potencial dels seus cossos perquè ens han ensenyat que som imperfectes, que no funcionem bé, que estem mal dissenyades.

Cal que ens apoderem

La salut no és només l’absència de malaltia física o mental, sinó que és sentir el major nivell de benestar possible en tots els àmbits de la nostra vida. L’atenció curosa a l’etapa perinatal influeix positivament la salut dels membres de la nova família i facilita un vincle emocional sa entre ells. Des d’un punt de vista salutogènic, s’han d’estudiar els factors que ajuden a mantenir la salut per tal d’actuar preventivament. És per això que resulta vital posar mitjans per facilitar el trànsit a la maternitat i paternitat a les noves famílies i prevenir així l’aparició de trastorns i problemàtiques posteriors que haguessin estat fàcilment evitables.

Tal i com es pot llegir en la pàgina web de l’Asociación Española de Psicología Perinatal, aquesta disciplina tracta qüestions com «els problemes de fertilitat, la depressió i ansietat durant l’embaràs, la por al part i el tractament de part traumàtic, la pèrdua del nadó, problemes de lactància, l’adaptació a la maternitat/paternitat, la depressió postpart, la vinculació amb el bebè o l’establiment d’un vincle segur o la situació especial de les supervivents d’abús sexual». A més a més, la psicologia perinatal pot prevenir molts problemes a través d’una psicoeducació que aporti la informació necessària per a fer front a dificultats comuns que poden desembocar en trastorns més greus.

Sovint, només el fet de tenir una «tribu» que transita el mateix que tu ja serveix de suport i de para-xoc.

Si sents que estàs o pots estar en alguna d’aquestes circumstàncies, o simplement creus que necessites suport emocional i acompanyament, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres!

Comparteix a les Xarxes Socials:

Leave a Reply