Exogestació: sincronia mare-nadó, separació i compensació (part II)

En el post anterior us parlava del concepte d’exogestació i com aquesta assegura una continuació dels estímuls que el nadó rebia en el ventre matern un cop ha nascut, facilitant-li l’adaptació al medi aeri d’una forma paulatina i respectuosa amb el seu desenvolupament.

L’exogestació també comporta altres avantatges per al nadó i la mare com ara la creació d’una sincronia entre ells. Aquesta sincronia, el vincle afectiu i la lactància materna són mecanismes propis de l’exogestació orientats a protegir el nadó i afavorir el seu òptim desenvolupament.

En aquest post parlarem de sincronia entre la mare i el nadó, però també parlarem del que passa quan estan separats i com compensar aquesta separació quan s’ha de donar forçosament.

sincronia exogestació maternart Terrassa

El que passa en braços…

En primer lloc, quan el nadó és sostingut en contacte amb el cos de la mare, rep una gran quantitat d’estímuls, impossibles de ser captats des d’un cotxet o una hamaca, el que li dona grans oportunitats de desenvolupament cognitiu:

  • Visió: el nounat no té gaire desenvolupada la visió però tot i així veu perfectament el mugró i el rostre humà somrient de la mare o de la persona que el sosté, de manera que es retroalimenta el circuit de l’oxitocina. Quan tenen alguns mesos i la seva visió madura, poden veure moltes més coses des de l’alçada de la mare que des del cotxet.
  • Oïde: el cor de la mare no pot sentir-se més que quan és portat en braços o quan és alletat, i aquest so tan especial i únic el calma perquè és el so de casa seva.
  • Olfacte: El nounat reconeix la olor del líquid amniòtic de la seva mare, olor que conserva la llet materna les primeres setmanes.
  • Gust: prefereix la llet materna amb tots els seus matissos, que depenen de l que menja la mare.
  • Tacte: prefereix el contacte amb el cos i la pell de la mare i també del pare. En braços també pot percebre diferents textures i pressions sobre el seu cos.

Oi que és sorprenent?

Per això, oblida tots aquells consells que t’hagin dit sobre que els nens s’acostumen als braços. No s’acostumen als braços, vénen ja “programats” genèticament per a preferir els braços i tenen unes bones raons.


La sincronia mare-nadó

La sincronia mare-nadó fa referència a la conducta de resposta de la mare vers les necessitats que detecta en el nadó. El bebè no té un paper passiu, que menja i dorm i prou, sinó que fa moltes coses per a activar les conductes de vinculació amb la mare com ara mirar-la, tocar-la, gemegar, plorar, agitar-se… Amb totes elles el bebè humà es comunica demanant alguna cosa.

En la relació propera i constant, la mare desenvolupa estratègies per a cobrir aquestes necessitats de manera que aprèn a anticipar-se i a entendre aquest llenguatge arcaic del seu nadó.

S’ha observat que les mares sincronitzades responen al bebè amb l’activació dels circuits de recompensa, segregant dopamina que és el neurotransmissor relacionat amb l’addicció. Aquest circuit retroalimenta una altra hormona relacionada amb el vincle i la lactància, l’oxitocina. Per tant, quant més sincronitzats estan mare i nadó, les mares esdevenen més receptives i atentes als senyals del bebè, de manera que el vincle entre ells es fa més fort. Així, es produeix entre la diada mare-nadó una dependència física i emocional sana i necessària per a tots dos.

Ansifeld et al. (1990) van fer un estudi dissenyat per provar la hipòtesi que l’augment del contacte físic seria capaç de promoure una major capacitat de resposta materna i un millor vincle entre la mare i el nadó. Per a provar la seva hipòtesi van entregar portabebés a un grup de mares (major contacte físic), mentres que les mares del grup control van rebre un cotxet (menor contacte físic).

Els resultats van demostrar que les mares del grup experimental van respondre més i de forma més sensible que les mares del grup control a les vocalitzacions dels seus bebès. A més van trobar que el grup experimental mostrava de manera significativa més conductes de vincle d’aferrament segur que els nens del grup control.


La fusió emocional

Com suporta la mare aquesta dependència extrema?

Gràcies a l‘estat de fusió emocional que viu amb el nadó en el puerperi. Segons diu l’obstetra francès Michel Odent, “implicar-se en la responsabilitat íntima d’estimar és crucial per al desenvolupament òptim del nadó”. La labilitat emocional típica del postpart és la base sobre la qual s’establirà el vincle mare-fill i té una base neurohormonal, per tant no és un trastorn.

Es desenvolupa un estat de sensibilitat materna, caracteritzat per:

  • reactivitat emocional augmentada
  • atenció centrada en el nadó
  • interpretació adequada de les seves senyals i necessitats (sincronia)

Et sona?

La hiperreactivitat i sensibilitat emocional en aquest periode possibilita que la mare es posi en la pell del nadó i es doni la vinculació mare-fill.


EN RESUM, tenir els bebès en braços:

  • contribueix al seu desenvolupament cognitiu i emocionalment
  • facilita la vinculació afectiva amb els adults que el cuiden
  • contribueix a la sincronització mare-nadó
  • facilita la conducta materna i paterna orientada a la seva cura
  • manté els nivells hormonals de la mare, el que afecta directament en el seu estat anímic
  • facilita l’establiment i el manteniment de la lactància materna
  • protegeix el cervell del nadó de l’excés de cortisol

I què passa si estàn separats?

Quan parlem aquí de separació entre la mare i el nadó no ens referim a minuts (pots anar tranquil·la a dutxar-te, a fer una volta, a prendre un cafè…), però cal tenir en compte que el nadó no té consciència del temps, només de seguretat i perill, i per tant davant la separació posarà en marxa les seves estratègies instintives de supervivència.

Si parlem d’una separació sostinguda en el temps, el que passa és que les estratègies de vinculació ja no li resulten eficaces i entren en funcionament altres mecanismes. Segons Nils Bergman, la separació perllongada:

  • activa de forma intensa i prolongada els sistemes de gestió de l’estrès corporals en absència d’una mediació de protecció del suport d’un adult.
  • pertorba l’arquitectura del cervell i comporta sistemes de gestió de l’estrès que responen a llindars relativament baixos, per la qual cosa s’augmenta el risc de malalties mentals o físiques relacionades amb l’estrès.

Dit d’una altra forma, la separació posa en marxa el mecanisme de l’estrès que, mantingut en el temps, resulta tòxic per al cervell en desenvolupament del nadó. Nils Bergman afirma que “el bebè ha de passar la major part del temps als braços de la seva mare per a rebre el benefici complet del seu ambient sensorial tal com s’experimenta a través de la nostra evolució“.

La separació també afecta de forma profunda a la conducta materna, ja que impedeix la segregació d’oxitocina, l’hormona que facilita aquesta conducta i que se segrega en major quantitat en contacte amb el nadó, impendint així la sincronia.

Segons Nils Bergman, la mare “oxitocina“:

  • està més sincronitzada amb el seu nadó,
  • es mostra més sensible a les necessitats del nadó
  • se sent recompensada quan cobreix les seves necessitats
  • sent compassió i empatia vers el nadó
  • du a terme una conducta de cura del nadó instintiva
  • de manera que la cura del nadó esdevé per a ella fàcil i naturaleza

En canvi, la mare que està més temps separada del seu bebè, segrega més cortisol, enemic natural de l’oxitocina, de manera que:

  • mostra una conducta més intrusiva en relació a les necessitats del bebè
  • pot ser capaç d’ignorar al bebè quan plora i mostrar-se distant
  • es deixa endur més facilment per l’estrès quan el nadó plora
  • respon amb ansietat i preocupació a la cura del nadó
  • mostra una conducta de cura del nadó més aviat intel·lectual que no instintiva,
  • tenir cura del nadó li resulta més difícil

Així m’he de sentir culpable si necessito separar-me del meu nadó?

Que els nadons passin hores separats de les mares és habitual en la nostra societat. Que sigui habitual no vol dir que sigui sa ni desitjable. És fruit d’una societat que ha oblidat com és d’important la cura de la petitat infància i ha posat per davant altres interessos. Amb aquesta realitat el que pretenc és posar en evidència que els nadons tenen unes necessitats absolutament justificades que hem de cobrir, en la mesura de les nostres possibilitats.

No és objectiu d’aquest post (ni meu en particular) jutjar ningú en cap cas. L’objectiu és proporcionar informació sobre les necessitats dels bebès i de les mares en aquesta etapa i que després cadascú traslladi a la seva realitat el que pugui o vulgui. Totes les mares volen el millor per als seus nadons, però moltes hem tingut la sensació en alguna ocasió de que enmig de la maternitat ens perdiem a nosaltres mateixes.

Les mares no podem criar en soledat, necessitem suport i que ens cuidin. Sostenir tota sola durant tot el dia una criatura, o dos, o tres o quatre pot ser desquiciant. Si a això li afegim la circumstància personal que pugui tenir cadascú, és fàcil que resulti insostenible per a qualsevol.

Poden haver tantes circumstàncies com mares hi ha, així que si necessites separar-te unes hores del teu nadó per a recuperar la calma, per a descansar, perquè has de treballar o pel que sigui, has de saber que quan tornis el nadó t’estarà esperant, no voldrà separar-se de tu ni un moment i requerirà que el compensis. I aquesta és una resposta normal i natural.

padre paternitat paternidad psicología perinatal vincle vínculo maternart

Potser et preguntes per què no parlo del pare. El pare pot i ha de vincular-se amb el nadó però no pot ocupar el lloc de la mare, sinó més aviat complementar-lo. En el blog pots trobar un post en el que t’explico com es vincula el pare amb el nadó i tot el que pot fer per tenir-ne cura sense interferir en l’exogestació.


Com compensar la separació?

Tens moltes eines al teu abast fàcils i econòmiques que et permeten compensar la separació així com també dur a terme una criança en braços més respectuosa amb l’exogestació:

lactancia materna psicologia perinatal maternidad  maternitat vincle vínculo maternart
  • El collit assegura el contacte constant, facilita la lactància materna i fa que el bebè dormi més tranquil.
  • El porteig ergonòmic aporta els mateixos beneficis del collit però a més facilita certa autonomia a la persona que porteja el nadó, ja que deixa els braços lliures per a realitzar activitats, per tant contribueix a una vida social activa de la mare o el pare.
  • La lactància materna és una eina de vincle en sí mateixa, sempre i quan no sigui dolorosa. És un moment de gaudi mutu que requereix el seu espai.
  • Fer pell amb pell sempre que ens vingui de gust.
  • Les carícies, les mirades, els petons, les paraules boniques… tot val per demostrar que se l’ha trobat a falta i se l’estima. Recorda que tu ets la seva principal font d’estímuls.

Amb la maduració i el pas del temps anirà “entenent” que encara que marxis, sempre hi tornes i que tornes contenta i amb ganes de passar temps amb ella o ell. Aquí també tens idees per a compensar la separació.


M’agradaria traslladar-te que no estàs sola: som moltes les mares que hem passat per aquí i podem entendre els teus sentiments. No cal ser la millor mare del món, sinó com deia Winnicot, “una mare suficientment bona“. Fem el que podem amb el que tenim i no arribem a tot. Tolera certa ambivalència, certa frustració,… però si no pots amb tot, si et sents superada, demana ajuda.

mares madres grupo grup ajuda ayuda suport soporte maternidad maternitat maternart

PER SABER-NE MÉS:

Nils Bergman: “Restaurando el paradigma original” https://www.youtube.com/watch?v=-Hs2jdalaVQ

BIBLIOGRAFIA:

Comparteix a les Xarxes Socials:

Leave a Reply