La maternitat, per a mi

Si he d’expressar què significa la maternitat per a mi o com la visc jo en una sola imatge, sens dubte escullo aquesta imatge. Aquesta fotografia la vaig realitzar jo mateixa a Elgol, un platja a l’illa de Skye, a Escòcia.

Platja d’Elgol, illa  d’Skye a Escòcia. Font: arxiu fotogràfic propi.

A la imatge podeu veure una platja rocosa, amb muntanyes al fons i uns núvols amenaçadors. No és una platja convencional com les què acostumem a veure en les fotografies estiuenques, encara que també es va prendre a l’estiu. En una fotografia de platja estiuenca esperes veure un mar blau turquesa, sorra fina i blanca, un sol radiant, palmeres i la promesa de la felicitat i la tranquil·litat. Aquesta altra platja és més propera a la realitat de la maternitat, des del meu parer. Ara us explicaré per què.

Si arribes aquí amb xancletes i tovallola…

Per començar, la platja de la foto gens té a veure amb les platges estivals que comentava. Si arribes a aquesta platja amb la teva tovallola i les teves xancletes (sort que no va ser el cas), no sabries per on caminar ni on posar la teva tovallola i molt menys com ficar-te en l’aigua freda (que havia d’estar a uns 10 ºC). D’aquesta forma, viuries el teu dia de platja amb molta frustració (“si ho arribo a saber no vinc, hauria d’haver-me informat abans d’on anava, en tal altra platja haguéssim estat millor…”). Així és la maternitat quan el que un@ s’imagina és que tindrà un bebè tranquil que només menjarà i dormirà, que segur que dormirà tota la nit, que ens deixarà temps per a seguir amb les nostres coses, que el nostre cos tornarà a ser el mateix, que la nostra relació de parella no canviarà, que la/el bebè s’ho menjarà tot sense queixar-se, que la lactància funcionarà fantàsticament i que serem felices des del primer dia i per sempre.

Podem veure a la foto que està ennuvolat: hi ha uns núvols que amenacen amb tempesta en qualsevol moment, encara que després torni la calma. Però és una calma momentània, perquè de sobte pot canviar el temps. I així és també la maternitat, tal com jo la visc: la tranquil·litat que abans de ser m(p)ares no apreciàvem, ara es torna momentània i sempre està amenaçada per qualsevol canvi sobtat, per qualsevol imprevist que es pot traduïr en una tempesta (digue-li una caca imprevista, uns plans que no podràs fer, un vòmit en baixar del cotxe, una rebequeria en el pitjor moment…). Encara sort que això canvia quan aprens a portar paraigua, impermeable i botes d’aigua tot el dia, quan acceptes que aquesta és la teva nova realitat i que has d’adaptar-te a la platja en la què et trobes. Guardes i oblides les xancletes i la tovallola i et llences a gaudir d’aquesta nova platja o estàs perduda/ut.

I és que desconeixem la realitat perquè no la veiem. Els mass media, sobretot la publicitat, ens venen la imatge d’una maternitat perfecta si comprem allò o això altre; les «celebrities» llueixen felices després dels seus parts sobre catifes vermelles, vanagloriant-se que caben en una talla 36 al mes de parir, i passejant tranquil·lament els seus cotxets denoséquantsmilersdeuros; films i sèries pinten horribles els parts i els postparts gairebé passen inadvertits. Així que, fidel reflexe del que creiem que ha de ser la m(p)aternitat, familiars i amics que tenen bebès neguen la realitat que viuen “Com portes lam(p)aternidad? Bé, bé, estic encantad@!” Quan en el fons és possible que el nou papà o la nova mamà estigui pensant “tothom espera que estigui feliç, com no he de ser feliç si tinc al meu bebè?”

Doncs sí. Pot ser que ara no et sentis tan feliç com pensaves perquè no saps ni per on començar, ni com cuidar a aquesta criatureta, ni com cuidar-te tu, ni què necessites, ni a qui demanar ajuda… perquè no ho has vist abans, perquè ningú et va avisar que seria dur, o molt dur. És probable que ni tan sols hagis agafat en braços a un nounat abans que al teu (a mi em va passar, em feia por que em caiguessin…). Arribem a la maternitat i ens trobem de cara amb una realitat que no esperàvem. I això en el millor dels casos, amb un embaràs a terme i un part més o menys bo. En el cas de prematurs o complicacions, ni t’explico quina entrada a la m(p)aternitat.

Però no vull que us quedi la idea que la maternitat és horripilant, no seré jo qui contribueixi a l’extinció de la nostra espècie. Sort que els bebès vénen equipats de sèrie per enamorar perdudament les seves mares que si no… Però això dóna per un altre post.

Aprenents de surf

Tornant al tema, és qüestió de saber què se’ns ve al damunt i acceptar-ho amb les seves coses bones i les seves coses dolentes. És qüestió de vestir-se de neoprè i aprendre a fer surf sobre aquestes onades. Al principi caurem mil vegades però ens aixecarem, aprendrem a poc a poc a escoltar el mar i el vent i acabarem gaudint del surf, o de trepitjar els tolls o de saltar entre les roques… Li traurem partit a aquesta nova vida canviant de perspectiva, adaptant-nos nosaltres als nens i no exigint-los que s’adaptin ells a la nostra idea del que haurien de ser. Això sí, sense perdre’ns a nosaltres mateixes: cuidant-nos i demanant cures a les persones del nostre voltant. I reservant espais per a retrobar-nos amb nosaltres mateixes… En el postpart això pot ser ciència ficció però no patiu, a poc a poc anireu trobant aquests petits però recomfortants espais.

I no oblideu que en pocs anys aquestes criatures creixeran i ja  no seran tan depenents com quan van néixer i podrem gaudir d’elles i ells d’altres maneres, fins i tot compartint l’oblidada tranquil·litat.

Caminant junts.
Font: arxiu fotogràfic propi.

Així doncs, quan veig la imatge d’aquesta platja no puc més que dir que és preciosa, que és perfecta, que em puc passar hores contemplant la seva terrible grandesa i la seva bellesa natural, encara que ja no me’n dugui xancletes ni tovallola.

I on trobo jo aquest vestit de surf, aquestes botes d’aigua i l’impermeable? Doncs en els grups d’acompanyament a la maternitat i la lactància… No hi ha res millor que escoltar la realitat que allà es mostra sense embuts per a preparar-se per al temporal. Al cap i a la fi, si després no n’hi ha per tant ho viurem molt millor que si ens esperàvem un dia de sol i platja típic.

Als que seran pares i mares: sou benvinguts en els grups de criança i lactància. No trobareu millors mestres que les vostres companyes i companys.

Comparteix a les Xarxes Socials:

One Response

  1. ISA
    | Respon

    Doncs sí Isa… així és la maternitat… ???

Leave a Reply