El pare tampoc està preparat per al postpart…

El pare (o parella) també pot sentir-se bastant desubicat en aquesta etapa. Aparentment el nadó només necessita la mare i la mare només necessita el nadó i dormir…

Amb el nou decret llei sobre el permís de paternitat, que s’anirà ampliant amb el temps, les parelles que seran pares properament tindran l’oportunitat de passar més temps amb els seus nadons i amb les noves mares. Per tant, han d’estar preparats per a assumir aquest rol i aportar el millor de si mateixos per a què la transició de parella a família (o de família de tres a quatre i successives situacions…) sigui més planera.

Es donen diverses situacions en el postpart en el cas dels homes (parelles en general) que cal tenir en compte i de les que se’n parla poc, o no se’n parla, en els cursos de preparació al part habituals.

On queda ell? Què pot aportar? Qui el cuida, al pare?

El pare ha de ser el principal suport físic i emocional de la mare, per això ha de tenir molta sensibilitat cap a ella, recordar-li sovint quant l’estima i admira i ocupar-se de tot allò feixuc de la casa. No s’ha de preocupar ara del seu vincle amb el nadó, l’anirà construint a poc a poc amb el temps. Això no vol dir que s’hagi d’apartar i deixar sols mare i nadó; no vol dir que no pugui fer coses amb el seu nadó. Tot el contrari! Pot fer de tot! excepte donar-li el pit. Aquest és un marge molt ampli de coses. Si el pare aprèn a portejar, pot realitzar moltes tasques amb el seu nadó a prop, facilitant que la mare descansi una estona i afavorint la creació d’aquest vincle amb el seu nadó.

Una altra tasca important del pare en el postpart és fer d’escut protector davant aquells comentaris, consells, advertències indesitjades, ja sigui provinents de familiars com de professionals. De vegades val la pena dir que sí amb un somriure i fer mitja volta de forma educada, però en altres ocasions cal plantar cara i dir que ho decidireu vosaltres com a pares competents que sou. Us aconsello llegir i llegir fins a construir un criteri propi. Tenim la tendència a repetir els patrons dels nostres pares i ells ho van fer el millor que van saber en el seu temps i amb els seus mitjans. Ara vivim en l’era de la informació, tot ha canviat molt i podem millorar el que van fer els nostres pares per nosaltres, amb el mateix amor i la mateixa bona voluntat.

En l’àmbit de la intimitat de la parella, cal no pressionar la dona ja que pot tenir molèsties o simplement no tenir ganes de mantenir relacions sexuals per cansament o perquè ara mateix les seves hormones mantenen la seva líbido sota mínims. La dona en el puerperi pot no reconéixer el seu propi cos i sentir-se poc desitjable. Cal entendre-ho i buscar altres formes d’expressar l’amor i l’interès en l’altre: un petó, una carícia, un massatge, un detall i molta ajuda i comprensió serà la millor manera d’expressar-li que encara sents interès per ella i que l’estimes. Amb paciència i temps tot arribarà.

En el cas d’un part difícil, molt intervingut o en casos extrems, on s’ha patit per la vida de la mare o del nadó, el pare també pot patir depressió postpart o fins i tot trastorn d’estrès postraumàtic. Parlarem d’aquest tema en un altre post, però no vull deixar de mencionar-la perquè estan molt silenciades i fan patir molt tant el pare com la resta de la família.

En conclusió, la idea més important que vull expressar és que no s’ha de treure importància a l’etapa del puerperi, que potser és de les més delicades de la vida d’una dona pel canvi tan brutal que suposa a nivell físic i psicològic; que hem de cuidar moltíssim les noves mares, i els nous pares, per a què transitin aquest temps de la forma més planera possible i puguin així cuidar bé dels seus fills.

Els pares també podeu necessitar suport emocional, un grup d’iguals o altres espais on poder parlar de les vostres emocions i la pròpia transició a la paternitat. Si més no, la paternitat també és una crisi vital, en el sentit de canvi, i tot necessita temps per a poder recol·locar-se. Si necessites parlar, pots comptar amb MaternArt.

Comparteix a les Xarxes Socials:

Leave a Reply