Per què necessitem fer grups de mares?

Quan vaig ser mare per primer cop, vaig passar de tenir les 24 hores del dia temps per a mi, a que un petit nadó disposés de tot el meu temps i el meu cos sense que ningú m’ho hagués advertit. De ser totalment autònoma a necessitar que algú vingués a casa per poder dutxar-me… Em semblava que era una inútil total: com és que les altres se’n sortien tan bé i jo no?

La veritat és que en aquell moment les meves amigues més properes encara no havien estat mares… La manca de referents i de tribu em feia percebre’m a mi mateixa poc resolutiva i hàbil.

Amb el segon fill la cosa va ser diferent. I no tant perquè ja tingués experiència… Bé, una mica sí, però la veritat és que el segon tenia un «manual d’instruccions» totalment diferent del primer. El que em va resultar més útil va ser el grup de whatsapp que vam formar les dones que vam coincidir en el grup de preparació al part del nostre CAP. A més a més, per aquelles dates les meves amigues més properes ja havien estat mares i em servien de referència i mirall. Ara sí que tenia una tribu.

Les “supermamis” del CAP vam fer l’esforç de trobar-nos sovint, sempre que podiem i així xerrar també cara a cara. Totes estàvem transitant el mateix més o menys, en el mateix espai i temps. El fet de poder compartir el que ens anava passant i els nostres dubtes ens feia guanyar seguretat.

Puc garantir que el que se sent i s’aprén en un grup de mares no es pot expressar amb paraules: són sensacions, idees, aprenentatge propi i aliè… és un sentiment de grup. La certesa de saber que no estàs sola.

Per això trobo que és tan important formar grups de mares, espontanis o provocats.

A mida que vaig anar aprenent sobre psicologia perinatal, vaig descobrir que això de fer grups de mares no és tan estrany, sinó més aviat natural. Les dones sentim la necessitat d’ajuntar-nos amb altres dones i fer comunitat, però aquesta necessitat augmenta amb l’embaràs i en el postpart. Per què serà?

Perquè com sempre repeteixo, no estem fetes per a criar en soledat, sinó en tribu.

La maternitat en realitat no té el suport social que esperàvem i sovint pensem que el que ens passa ha de ser silenciat, que només ens passa a nosaltres i que, com la resta, ho hem de poder resoldre soles. No és cert. La realitat és que les dones necessitem fer-nos suport i compartir allò que ens passa amb les nostres iguals.

Si alguna cosa podem tenir en comú tu i jo és que som mares o pares i que ens enfrontem a la criança dels nostres fills amb molta voluntat però una mica perduts… Segurament tindrem formes diverses d’entendre la criança, però apostaria a què ningú diria que és fàcil

La criança dels fills pot ser apassionant però també esgotadora… Com podem fer per a què sigui més planera? Què aconsellaria a una mare recent?

FORMAR PART D’UN GRUP DE MARES



Què diuen els experts

Las madres no saben en qué grado su experiencia es común a todas y, por lo tanto, no saben cómo empezar a hablar de ella. Las nuevas madres a menudo se cuestionan si las demás están atravesando unas circunstancias similares

D.N. Stern

“Probablemente haya oído que tienen que estar al pie del cañón las 24 horas del día, pero nunca se hubiese imaginado lo que eso representa en realidad. (…) Se supone que, de alguna manera, usted está cualificada para ese trabajo sin entrenamiento especial alguno.”

D.N. Stern

“Está sola en un camino que sólo ella puede recorrer. Y quizá la asuste reconocer que no sabe lo que tiene por delante. Con todo, éste parece un buen comienzo para ser madre. Le permite comenzar desde una posición de humildad. Y desde la humildad es más fácil aprender.”

N. Stadlen

“Ninguna mujer debería pasar los días a solas con los niños en brazos. Es responsabilidad de las mujeres reconocer que necesitamos volver a juntarnos. Que si funcionamos colectivamente y dentro de circuitos femeninos, la maternidad puede resultar mucho más dulce y suave.”

L. Gutman

“El grupo puede ayudar también en esos momentos de ansiedad en los que una madre está convencida de que lo hace todo mal (…). Suplica a los demás que, por favor, le digan qué hacer. Y, sin embargo, lo que suele resultarle más útil, si está a su alcance, es la cálida comprensión de otras madres.”

N. Stadlen

Està demostrat que les mares que tenen un espai on poder expressar les seves angoixes durant el postpart i la criança desenvolupen:

  • més estratègies d’afrontament davant les adversitats d’aquesta etapa,
  • disminueixen l’ansietat i l’estrés,
  • es vinculen millor amb els seus fills
  • i se senten molt millor. Una tribu és necessària.

Beneficis dels grups de mares

Formar part d’un grup de mares:

  • Ofereix suport en la transició a mare, que porta un temps i és una conmoció en el sentit que els seus vincles, actituds, creences, imatge de si mateixa… tot està subjecte a canvis. El resultat és una nova identificació maternal.
  • Apodera tant la dona gestant com la que ja és mare. Se sap que en les diferents cultures del planeta les embarassades tenen necessitat d’establir relacions de confiança amb altres dones amb més experiència que elles.
  • Cobreix les necessitats emocionals de la dona embarassada i de la que ha estat mare. Si estàs embarassada, no se m’acut millor consell que formar part d’un grup de mares que t’acompanyin abans i després del naixement del teu fill o filla.
  • Proporciona acompanyament en l’inici de la maternitat com a moment de crisi vital.
  • Ajuda a resituar la identitat femenina: ser dona vs. ser mare. Actualment, la identitat femenina passa abans pel ser dona que pel ser mare i és quelcom desitjable que ens ha costat molt d’aconseguir. Però si el “ser dona” ja és prou difícil, imagineu quan s’hi afegeix el “ser mare”…
  • Visibilitza la maternitat com a qüestió “política”.
  • Trenca l’aïllament
  • Ofereix contenció
  • Crea solidaritat
  • Promou aliances, ajuda mútua, vincles d’amistat…
  • Transmet saviesa, competències biològiques, relacionals, psicológiques i espirituals;
  • Prevé la psicopatologia: el mirall que suposa el grup de dones pot ajudar-te a determinar si el que a tu et passa és comú o no. És una oportunitat d’or per a prevenir trastorns mentals típics de l’etapa perinatal.
  • Afavoreix l’adaptació psicològica i social a la maternitat
  • Promou la salut primal a curt i llarg termini
  • Fomenta apoderament i creixement personal

És molt important poder parlar dels sentiments i emocions que apareixen amb la maternitat, ja que suposen una vivència nova que de vegades ens pot angoixar degut a la manca de referents que tenim a la nostra societat quant a la maternitat. Normalment, cadascuna ho vivim més o menys en solitari, a no ser que tinguem la sort de tenir un grup de mares a l’abast; dones que estan transitant el mateix moment vital que tu, en les que emmirallar-se i amb les que compartir les angoixes i els triomfs de la nova etapa.


Què farem en el grup de mares?

El que farem en el grup de mares és fonamentalment posar en comú aquelles situacions que ens fan sentir inseguretat, angoixa… El grup es converteix en quelcom viu del qual sorgeixen inquietuds i preguntes a les quals intentem donar resposta entre totes.

Quan les mares ens ajuntem i parlem de les nostres experiències sorgeix una màgia que ens fa més fortes. No cal fer gaire per veure aquesta màgia… Només obrir-se i compartir. Amb això n’hi ha prou… El fet de veure que les vivències són compartides ens retorna energia i la seguretat de saber que s’està fent bé.


Temes que es poden tractar en el grup de mares:

  • Sobre la relació mare-nadó
  • Identitat materna
  • Tornar a la feina (remunerada)
  • Dubtes i més dubtes
  • La parella
  • Criança: el dormir, l’alimentació, les rebequeries…
  • Lactància materna, artificial, alimentació complementària
  • El son
  • Convertir-se en pare: com afecta la paternitat als homes
  • Quan arriba el segon fill
  • Àvies (mares i sogres)
  • Les veïnes, el carnisser, la del banc, la senyora del bus…
  • Feminisme i maternitat
  • Pors, angoixes…

Vols participar de la màgia de la sororitat? Contacta amb mi i t’informaré dels grups actius!

Comparteix a les Xarxes Socials:

Leave a Reply