Per què SÍ hauries d’informar-te BÉ abans del part?

Hi ha moltes raons per a informar-se bé abans del part, especialment si vols que aquest sigui respectat i conscient. La primera i fonamental, perquè es tracta d’un procés fisiològic que passa en el nostre cos però que succeeix en un context determinat, en un lloc determinat i és atès d’una manera determinada que depèn del bagatge, experiència i punt de vista de la persona que l’atèn, de la persona que acompanya i de la dona que pareix. Per aquests motius, és recomanable no deixar-ho tot a l’atzar i prendre consciència de tot allò que podem escollir.

En segon lloc, no es tracta de divinitzar el part però tampoc de banalitzar-lo: és quelcom que passa cada dia arreu del món, però per això no deixa de ser important ja que es tracta per a cada dona i home del naixement del seu fill o filla. Ni més ni menys. Jo crec que és prou important, oi?

Per això, del que es tracta és de responsabilitzar-se del procés i aprendre a escollir en base als nostres coneixements, sentiments, desitjos, intuïcions i expectatives. A través de nous coneixements canviem (o no) o enriquim els nostres desitjos, expectatives, sentiments i estem en condicions d’escollir millor.

Parlem de l’embaràs i part conscient quan la dona i la parella prenen decisions totalment informades, és a dir, quan han buscat la informació més adient i contrastada i han valorat els pros i contres de totes les possibilitats. Tenint en compte aquesta informació i la seva situació personal, prenen decisions responsables sobre el que desitgen per rebre el seu fill o filla. Tot aquest treball té un valor enorme de creixement com a pares i com a parella. Cal fer-ho en equip, conjuntament i assumint el paper de cadascú.

Cal dir, però, que aquest viatge de coneixement no està exempt de riscos… Pots descobrir un nou punt de vista que et faci canviar altres aspectes de la teva vida. No en va, la maternitat/paternitat és una crisi vital (crisi en el sentit de canvi) que pot representar una oportunitat de creixement, expansió i evolució.

T’hi atreveixes?

“No cal, ja em diran allà el què he de fer.”

Cal saber que el part és un moment vital molt important que quedarà gravat en la memòria de tots dos, que la dona entra en un estat alterat de consciència, que necessita sentir-se segura i apoderada. Així no s’hi val que us diguin “ja ens ho anireu demanant sobre la marxa…” perquè no és veritat. La presa de decisions s’ha de fer molt abans, així com la seva defensa.

A més a més, en el part la dona necessita baixar el nivell d’estimulació cortical, això vol dir que no s’ha de molestar la dona amb preguntes, no és moment de debats ni discusions. És molt millor haver presentat el pla de part amb antelació, haver-lo debatut amb els professionals sanitaris i assegurar-se que forma part de la història clínica per quan arribi el moment els sanitaris no hagin de fer més preguntes de les necessàries. És aquí on podem descobrir quin és el seu punt de vista, o el de la institució, en relació al pla de part i recordar el que diu Judith Lothian al respecte: “Els plans de part són ben rebuts allá on es fan bé les coses”.

“Per què fer un pla de part? El dia del part ni tan sols se’l miren!”

Des d’un punt de vista jurídic, el pla de part esdevé un document de consentiment/rebuig informat respecte les teves necessitats, desitjos, expectatives i preferències sobre les actuacions del personal sanitari en el teu part, sempre i quan formi part de la teva història clínica. Si forma part de la història clínica, més val que se’l mirin bé!

Per altra banda, redactar un pla de part té molts beneficis que pots llegir en aquest post sobre el pla de part.

pla de part maternart maternitat terrassa

“Els metges són els que saben”

És clar que en saben! I han d’intervenir-hi sempre que sigui necessari. Però has de buscar el/la professional o professionals en qui confiis de veritat.

Cal dir que hi ha molts professionals compromesos amb un tracte més humanitzador del naixement, però d’altres que no volen canviar una situació que per a ells i elles és normal, que sempre s’ha fet així, que respon a protocols obsolets… Hi ha jerarquies dins els hospitals difícils de canviar… Cal reconéixer els bons i bones professionals que cada dia lluiten per a què l’atenció a les dones sigui la millor per a elles i els seus nadons i reconéixer les bones pràctiques, però cal continuar lluitant per a millorar les coses entre tots, professionals sanitaris i usuàries, pel bé últim dels nadons.

“Tot està protocolaritzat, no es pot escollir res…”

Durant el procés de redacció del pla de part, és important demanar a l’hospital que et facilitin els protocols d’atenció al part que fan servir. Estàs en tot el teu dret de demanar-lo i ells en l’obligació de facilitar-los. Amb aquesta informació et podràs fer una idea de com atenen els parts i de si són prou respectuosos respecte el que tu desitges i esperes. Et pot servir també per valorar si és el millor lloc on parir, o bé si caldrà especificar molt bé (i lluitar-ho, diguem-ho clar) què no vols per al teu part i què si vols. Els protocols no són lleis i tu pots demanar canvis per al teu part. Qui sap si obriràs a la porta a canvis permanents que afavoreixin totes les dones!

“Per molt que m’informi, el que hagi de ser serà.”

És cert que un part no es pot planificar 100%. Ningú amb seny pot assegurar-te que el teu part serà d’una forma o una altra, això està clar. És cert que sempre poden haver-hi complicacions, seria ingenu no pensar-ho, però és menys probable que passi amb un sentiment de seguretat i de respecte pel teu procés fisiològic. I, si passa, també haureu pensat el que preferiu, ja que en el Pla de part pots deixar constància de les teves necessitats, preferències, desitjos i expectatives en el cas que s’hagi de fer una intervenció tipus cesària, o calgui ingressar el nadó a la UCIN.

part respectat naixement maternart

“Que altres hagin tingut un mal part, no vol dir que jo el tingui.”

Evidentment, només faltaria! Malament aniriem si tots els parts haguessin d’acabar amb episiotomies terribles o cesàrees d’urgència, o amb el sentiment que et falta alguna cosa tot i que el nen i tu esteu «bé»…

El cas és que la OMS apunta a què els parts que necessiten intervencions haurien de ser entre un 10 i un 15% i ens trobem que en realitat les intervencions són molt més nombroses, amb una diferència important entre el sector públic i el privat. Sospitós, no? (pots consultar el documents «La atención al parto en España» i «Néixer en horari laboral») Del que es tracta és que et puguis assegurar al màxim que el naixement de la teva filla o fill serà respectat, tal i com tu decideixis.

“Al final, tot depèn de qui et toqui, no hi ha res a fer…”

En el nostre sistema sanitari, a diferència d’altres països de la Unió Europea, no coneixem l’equip que ens atendrà en la sala de parts de l’hospital, cosa que ens facilitaria una mica el procés. Podem resumir les millos condicions psicològiques per al part en tres punts:

  • que la dona se senti segura (una sola mirada poc amigable pot fer que el part s’interrompeixi o s’aturi),
  • tranquil·litat (temps),
  • i baixa estimulació cortical (no s’ha de molestar la mare amb preguntes, no és moment de debats ni discusions, per això hi ha l’acompanyant…)

En general, si el part és bo, la dona sentirà un increment de la seva autoeficàcia i de la seva autoestima: se sentirà apoderada. La manera com transcorre el part pot afectar profundament la seva autoestima, el període perinatal, el vincle amb el nadó i la relació amb la parella. Val la pena, doncs, esmerçar-se en fer un pla de part i assegurar-se que l’equip que hi hagi respectarà els nostres desitjos, expectatives, preferències i necessitats, sempre que mare i nadó estiguin en òptimes condicions (cosa que serà més probable si es respecten els tres punts abans esmentats). La relació amb els sanitaris, doncs, no pot ser una relació desigual de poder, sinó una relació de servei basada en la confiança i el respecte.

“Al meu primer part tot va anar bé, així que espero que en aquest segon també… “

Si et vas sentir respectada, escoltada, acompanyada… la meva enhorabona! Així haurien de ser tots els parts! Si realment anaves plenament informada i vas prendre decisions prèvies de forma conscient, doble enhorabona! Tanmateix, no és aconsellable deixar-ho tot en les mans de la sort, i sempre aconsello fer un pla de part i presentar-lo amb suficient antelació. Tant de bo no calgués fer-los però encara hi ha moltes coses a millorar…

Per altra banda, es dóna un fenòmen en moltes dones que han viscut parts molt intervinguts de «fidelitat al part»: es tracta d’un biaix positiu pel qual les dones tendeixen a valorar de forma positiva experiències que de forma objectiva han estat negatives. Això pot ser degut a una manca d’informació, a què van ser manipulades (van rebre informació esbiaixada) o simplement vergonya d’admetre que no van ser ben ateses…

Un exemple és la dona que explica alegrement que «el seu ginecòleg va tocar quelcom pocs dies abans del part per «animar la cosa»» i probablement va ser víctima d’una maniobra de Hamilton, que implica importants riscos dels quals no va ser informada. La importància d’aquest concepte radica en el fet que la verbalització de males experiències de part com a positives legitimen la violència obstètrica que sofrim en l’atenció al part com un tràngol necessari per ser mares. Legitima també la mutilació, la desinformació i la infantilització de les dones.

“Però què cal saber per anar a parir? Ho portem fent milers d’anys!”

El part és un procés fisiològic, com respirar, fer la digestió o dormir. El cos de la dona està dissenyat i preparat per a gestar i parir. I ho fem des de fa milers d’anys amb molt més èxit del que ens pensem. Tens tota la raó en pensar que, en realitat, no cal saber res per parir.

El problema és què l’atenció al part tradicionalment tendeix a patologitzar processos fisiològics i a intervenir-hi en excés. Una llevadora experimentada i respectuosa, seuria al costat de la partera per a animar-la i per a vigilar el procés sense intervenir-hi gaire. Però això pot no passar segons qui t’atengui, o potser que davant l’angoixa de la partera el sanitari o sanitària es vegi obligat a fer «quelcom»…

Per aquesta raó, si tens prou confiança en el teu cos i en la capacitat del teu nadó per néixer, et fecilicito i també et recomano que facis un pla de part per a augmentar les possibilitats que les teves expectatives es compleixin, que t’informis de com podrien atendre’t als hospitals del teu voltant i prenguis decisions conscients en base al coneixement. Endavant!

“És que no en vull saber res, gràcies (em fa massa por).”

Com dèiem a dalt, el part és un procés fisiològic, com respirar, fer la digestió o dormir. El cos de la dona està dissenyat i preparat per a gestar i parir. És normal tenir certa por al part. Hi ha quatre tipus de por respecte el part: por al dolor (la por per antonomàsia), por creada per l’entorn (les històries que t’han explicat), por després d’una experiència traumàtica de part o sexual (que s’hauria de tractar amb psicoteràpia) i por relacionada amb la protecció de la mare i el bebè (por per la vostra seguretat).

La por dispara els nivells de catecolamines (hormones de l’estrès), que inhibeix la secreció d’oxitocina, generant parts més lents i més llargs. La por pot arribar a paralitzar l’evolució del part. El sentiment de por augmenta la percepció del dolor i del patiment i s’associa a parts més instrumentats i intervinguts. Et convidem a visitar les entrades sobre la por al part i sobre el pla de part per a què puguis guanyar més seguretat i no et guanyi la por.

“Això és una moda feminisita i jo crec en la igualtat.”

Fantàstic, perquè el feminisme és igualtat! Ara bé: no pareixen els homes, parim les dones. Així doncs és lògic que el moviment feminista també lluiti pel part respectat. Resulta que el que es demana no és ni més ni menys que es compleixi amb la legislació vigent i uns drets reconeguts, que es respecti la nostra fisiologia i els nostres temps, que no menyspreïn les nostres opinions, ni decisions, que se’ns informi adequadament i se’ns tracti com a dones adultes i intel·ligents que som, capaces de prendre decisions conscients.

«I això, no passa ja?» em respondràs. Si fos així, no existiria el moviment ni associacions que ho reclamen, no caldria fer plans de part ni aquests estarien reconeguts en les lleis… Les dones que han format aquestes associacions no són «hippies fans del new age», precissament: hi ha llevadores, ginecòlogues, advocades, professores, psicòlogues, psiquiatres, metgesses, infermeres… i tot tipus de professionals. Són dones que han patit diverses formes de maltractament institucional en l’atenció als seus parts i lluiten per a què les que venim al darrere i els nostres nadons gaudim d’una millor atenció. Et convido a conéixer Dona Llum i El Parto Es Nuestro.

Espero haver plantat una llavor en el teu cap que et dugui a fer-te preguntes i a començar o seguir investigant. Ser mare o pare serà de les coses més importants que facis en aquesta vida, es mereix dedicar-hi temps en aprendre i informar-se.

Si et sembla que és massa, que no podràs assumir tanta informació, contacta amb mi i us assessoraré proporcionant-vos informació, orientant-vos i acompanyant-vos en la vostra presa de decisions conscient.

Comparteix a les Xarxes Socials:

Leave a Reply