La por al part

La por és una emoció primària que es deriva de l’aversió natural al risc o l’amenaça i que es manifesta tant en els animals com en l’ésser humà.

Des d’un punt de vista biològic, la por és un mecanisme de supervivència que ens permet respondre davant situacions adverses amb rapidesa i eficàcia amb tres tipus de resposta: lluitar, paralitzar-se o fugir. El sentiment de por produeix una sèrie de canvis fisiològics immediats: augment de la pressió arterial, de l’adrenalina, de la glucosa, el cor s’accelera, la sang es concentra en músculs majors (cames)… Així, la por és normal i beneficiosa per a l’individu i per a la seva espècie.

Des d’un punt de vista psicològic, social i cultural, podem aprendre a témer objectes o contextos, i també podem aprendre a no témer-los. Es relaciona amb altres sentiments així com amb diferents elements de la cultura.

Per què tenim por al part?

El part és un procés fisiològic, com respirar, fer la digestió o dormir. El cos de la dona està dissenyat i preparat per a gestar i parir. Ho fem des de fa milers d’anys amb molt més èxit del que pensem…

Hi ha diverses categories de pors respecte el part:

Por al dolor

És la por més freqüent en la nostra societat. Segons afirma Penny Simkin, és una experiència real i subjectiva, ningú pot valorar el dolor de la dona ni les percepcions i sensacions viscudes (2007). L’atenció i acompanyament al dolor és una part crucial en l’atenció al part. El dolor no és necessàriament sinònim de sofriment: es pateix quan hi ha un tracte que no és correcte, quan no hi ha un acompanyament de qualitat, o si vius el procés sola o amb desatenció en les teves necessitats, quan apareix la indefensió.

Si saps que el dolor és un mecanisme al servei del part, si et sents recolzada per les persones que t’acompanyen, si tens confiança en la capacitat del teu cos per a parir i del teu fill o filla per a néixer, llavors és possible que el dolor no es visqui com un patiment innecessari. Tanmateix, el llindar i la vivència són molt subjectives així que s’ha d’estar pendent d’atendre aquest dolor adequadament.

Pors creades per l’entorn social

Són pors introduïdes pel context social com els relats de naixement dins de la família (de vegades són històries de terror, no de naixements) o pors creades pel sistema sanitari, que mira el procés reproductiu de la dona com una malaltia. Els mitjans de comunicació també hi contribueixen creant opinió i influint en la percepció que tenim sobre el part i l’experiència de la maternitat/paternitat, potenciant que la societat cregui que els parts de debò han de ser iguals als parts de ficció.

Qui de nosaltres no ha sentit històries de part esfereïdores? De vegades sembla que hi hagi un “concurs” implícit per veure qui ho va passar pitjor… Tot i que la intenció pot ser bona (preparar la dona per a la possible adversitat), sovint no s’acompanyen d’una autocrítica o recomanació per a què la dona pugui evitar aquella situació, sinó que s’atribueixen a la mala sort, per tant la dona està indefensa perquè s’entén que no podrà fer res per evitar aquesta possible situació.

En aquest sentit, hem de tenir en compte que algunes històries de part poden amagar una mala atenció o inclús una experiència de violència obstètrica de la qual la pròpia dona no n’és conscient: sovint som víctimes d’intervencions innecessàries que hem permès en nom de la por i davant aquesta carta sí que estem indefenses.

Por després d’una experiència traumàtica

El part és una experiència física i sexual molt intensa que pot despertar la “memòria del cos”. Les manipulació del cos de la dona sense el seu permís, amb la pèrdua d’autonomia, produeixen indefensió, vulnerabilitat, i una vivència traumàtica i violenta del part.

El moment del part és un moment molt sensible, en què podem sentir que perdem el control sobre la nostra psique i sobre el nostre cos. Si en aquest context s’activa el record d’una experiència traumàtica relacionada amb la sexualitat, pot ser que el part es detingui o s’enlenteixi, degut als efectes hormonals de la por. No oblidem que el part és una experiència de la vida sexual de la dona.

Per tant, si ets conscients d’haver patit una experiència traumàtica de tipus sexual durant la teva vida, seria oportú avisar als sanitaris que t’atenen per tal que tinguin una cura extrema. D’igual forma, la indicació general per als sanitaris hauria de ser tractar totes les dones de part amb aquesta cura extrema, perquè pot ser que, en el cas d’abús sexual en la infància, la dona ni tan sols sigui conscient d’haver-la patit i pot activar-se el record durant el part, amb tot el que comporta.

Por per la seguretat pròpia o del nadó

Aquesta mena de por es produeix per la desconfiança en l’entorn, la falta d’informació respecte el part, la inseguretat en l’espai on s’ha de parir, la manca d’intimitat… Les necessitats de seguretat de la mare cap a ella i el seu nadó han de ser cobertes per al bon desenvolupament del part/naixement. La dona ha de parir en el lloc en el qual se sent més segura.

Per augmentar la teva seguretat en el part, és important informar-se bé i fer un pla de part amb temps i de forma conscient.

Por a la violència obstètrica

Molt relacionada amb l’anterior, però subtilment diferent. És una por sorda, que no sabem d’on vé, que no sabem anomenar però que vivim sovint en l’atenció sanitària als processos reproductius de les dones, fruit d’una societat patriarcal i d’un excés d’intervencionisme mèdic. Formen part d’aquesta violència intervencions innecessàries, que tenim malauradament normalitzades, fins a la falta de respecte, tracte despectiu, comentaris fora de lloc… Hi ha molts professionals compromesos amb un tracte més humanitzador del naixement, però d’altres que no volen canviar una situació que per a ells i elles és normal, còmoda, que sempre ha estat així. En parlarem amb més profunditat en un post pròximament.

Por respecte a la pròpia capacitat com a mare o a no complir amb cànons de gènere

Són pors relacionades amb la idea de les pròpies capacitats per a enfrontar el part, l’autoconcepte, les nostres característiques emocionals, intel·lectuals, físiques, afectives…. Els estereotips de gènere basats en la idea més o menys inconscient de la dona com a passiva, obedient, que no posa en dubte la superioritat del metge ens fan sentir por a demanar el que necessitem, por a no donar la talla, por a canviar d’opinió, a no complir amb allò que s’espera de nosaltres, que siguem una «bona pacient» i que ens “comportem” en el part: que no cridem, que no perdem el control, que no protestem… Quan precisament per a què el part es desenvolupi adequadament cal no limitar les expressions naturals de les dones: cridar, moure’s, perdre el control, protestar…

Com afecta la por en el part?

La por dispara els nivells de catecolamines (hormones de l’estrès), que inhibeix la secreció d’oxitocina (la pròpia, no la sintètica que no té res a veure…), generant parts més lents i més llargs. Si no hi ha prou oxitocina, el part es detè. La por pot arribar a paralitzar l’evolució del part. El sentiment de por augmenta la percepció del dolor i del patiment i s’associa a parts més instrumentats i intervinguts.

Dick-Read (1959) va descriure que el sentiment de por durant el part en la dona activa el sistema simpàtic i provoca que la sang es distribueixi a altres regions del cos per tal que pugui ser utilitzada per la resta del cos per a fugir o lluitar davant una situació de perill. Com a resultat, l’úter rep una aportació insuficient d’oxigen, generant una reacció de dolor.

Un altre estudi revela que les variables més importants per aconseguir que el part sigui una experiència positiva són d’una banda, que la dona senti que té el control i, per un altre, el suport d’una llevadora (Waldenström O, 1999), i un altre afirma que la por té una relació més forta que l’estrès amb el dolor i la durada del part, afegint que l’epidural disminueix inicialment el dolor, però les dones que la usen tenen més por. (Alehagen S, Wijma B, Lundberg O, Wijma K 2005)

D’on ve la teva por?

Et proposo que pensis en les teves pors i les classifiquis segons les categories exposades més amunt. Busca informació veraç sobre cada aspecte que et generi por i prova de buscar solucions a cadascuna de les teves pors. Des de MaternArt podem ajudar-te a neutralitzar algunes d’aquestes pors i buscar respostes per a unes altres. Si veus que la por et paral·litza, demana ajuda.

Comparteix a les Xarxes Socials:

Leave a Reply