Porteig, lactància i benestar emocional en la maternitat

Un vincle sa entre mare i nadó és la base per a un desenvolupament emocional i social sa.

El porteig és una moda?

El porteig és la manera més natural, després dels braços, per portar els nostres nadons d’un lloc a un altre o d’atendre’ls mentre nosaltres desenvolupem les nostres activitats habituals. Els humans ho fem amb alguna mena d’estri des de la prehistòria per tenir cura de les cries i poder desplaçar-nos. Abans, quan encara teníem el cos cobert de pèl, els nadons s’agafaven ben fort amb les mans. D’aquí que els nostres nadons encara conservin alguns reflexes arcaics que recorden aquells temps. Un cop el vam perdre, els humans hem hagut de crear una resposta tecnològica al problemes. El porteig va ser la resposta: Ja fos amb pells d’animals, fulles, lianes o teixits, les femelles hem portat els nadons en contacte amb el nostre cos.

Avui dia, en la nostra societat occidental hem inventat les motxilles portanadons i hem adaptat els fulars de manera que tenim al nostre abast tot un ventall de possibilitats per a portejar. Si vols conéixer les diverses opcions i saber més sobre porteig ergonòmic, visita aquesta entrada del nostre blog.

El porteig esdevé una eina que afavoreix el vincle mare-nadó, entre altres com la lactància materna a demanda, el collit, el contacte pell amb pell, els petons i abraçades, les mirades, les carícies… El fet de dur un nadó tan a prop del nostre cos fa que la relació amb ell canvii de sobte, que desenvolupem una necessitat de protegir-lo i estimar-lo encara que no sigui el nostre fill.

Per què?

Els nadons neixen programats per a què les seves mares s’enamorin d’ells. Segons diu el professor expert en vincle i aferrament Arun Mantsukhani, els trets físics dels bebès ens provoquen molta tendresa: ulls grossos, cap gran, boca, nas i galtes petites, cara rodona…

Per altra banda hi ha la olor del bebè. És ben sabut que l’òrgan de l’olfacte és el més antic i desenvolupat del cervell animal. En el nostre cas, ha cedit espai a altres sentits a través de l’evolució però el seu funcionament continua sent instintiu i pot fer-nos recordar experiències molt llunyanes en el temps i amb gran càrrega emocional. Tal i com explica Nils Bergman, la olor del nadó actua sobre els centres cerebrals de la mare i li provoca un pic d’oxitocina que és l’hormona de l’amor, de la tendresa i de les relacions socials, entre altres funcions. És tan fort que fins i tot provoca aquesta reacció en els altres adults que no tenen a veure res genèticament amb el nadó. Això és un mecanisme de preservació de l’espècie, de manera que qualsevol pugui vincular-se amb el nadó i tenir-ne cura si falta la mare.

Per la seva banda, el nadó neix esperant els braços i el pit de la mare. És el seu hàbitat natural i on se sent segur. Reconeix la seva olor i el de la llet, i es guia per l’olfacte i la vista per trobar el mugró, agafar-se i mamar. La olor de la mare el calma, la seva veu, el so del seu cor… la mare és la font d’estímuls més gran per al nadó i quan li manca la mare es desespera i plora. Tot el que sigui estar separat del cos de la seva mare és sinònim de sentir-se en perill. Com diu Nils Bergman, «el pitjor que li pot passar a un nadó és que el separin del cos de la seva mare». És instintiu i durarà fins que sigui capaç de vincular-se a altres persones i sigui capaç de desplaçar-se per si mateix. Llavors haurà acabat l’etapa de l’exogestació però estarà vinculat a la mare igualment i no voldrà que desaparegui de la seva vista.

 

Per què ho explico tot això?

Perquè el porteig és una eina que facilita el benestar del nadó i també de la mare.

Quan el nadó és portejat està en contacte constant amb la mare: sent la seva olor, la seva veu, la pot veure i tocar constantment. No se sent en perill, està en el seu hàbitat natural. A més, té accés fàcil i ràpid al pit així que pot alimentar-se tantes vegades com necessiti i durant l’estona que necessiti. Això facilita una producció de llet apropiada a la necessitat del nadó. Les seves necessitats bàsiques estan 100% cobertes: seguretat, menjar i calor. No té necessitat d’inquietar-se i plora menys. Pot dormir quan vol i ho fa acompanyat del vaivé de les passes de la mare, les mateixes que quan estava a l’úter matern.

En el cas de la mare, el fet de portar el nadó a prop fa que senti molt benestar. En primer lloc, perquè la olor del nadó li provoca el sentiment d’amor incondicional i la necessitat de tenir cura d’ell. En segon lloc, el pic d’oxitocina augmenta la producció de llet, que s’adapta a les necessitats nutricionals del nadó. La mare se sent empoderada com a dona i eficaç com a mare: sent amor cap a ell, vol cuidar-lo i és capaç d’alletar-lo. Se sent una bona mare. Això allunya els fantasmes de la depressió postpart, fins i tot quan el part ha estat molt intervingut. Els dies del baby blues passen molt millor i recuperem les ganes de sortir i fer coses perquè les podem fer amb el nadó lligat al nostre cos. La mare se sent lleugera de nou i que pot fer moltes de les tasques de la vida quotidiana. Se sent independent, segura i autoeficaç. El pit no és un problema i el protegeix de les mans dels estranys que el volen tocar. La sincronització mare-nadó millora cada dia que passa de manera que és capaç des de molt aviat d’avançar-se i reconèixer les necessitats del bebè.

I el pare, què?

No estem fets per criar en soledat, com diu la Ibone Olza, per tant la mare no pot estar amb el nadó tot el temps. El pare pot agafar-lo en braços i, entre altres moltes tasques, també pot portejar-lo. Això afavorirà el vincle d’amor entre el pare i el nadó i també l’aparició de sincronització entre tots dos, de manera que el pare, al igual que la mare, aprendrà a detectar les necessitats del nadó amb certesa. Això, igual que passa amb la mare, el farà sentir millor pare, augmentarà la seva autoestima i la seva autoeficàcia com a pare i enfortirà el vincle amb el seu nadó.

 

I si aquest sentiment d’amor no surt naturalment?

El porteig està especialment indicat quan el part ha estat difícil, ha hagut separació mare-nadó o hi ha dificultats en la lactància. Igual que amb el collit o el pell amb pell, el porteig afavorirà la superació d’aquests obstacles que són molt habituals en el nostre entorn degut a l’excés d’intervencionisme mèdic en els nostres parts. Aquestes eines ajudaran a recuperar-nos emocionalment del trasbals que suposen i a compensar el que no va poder ser en el seu moment, a través de mecanismes biològics com són la olor i el pell amb pell amb el bebè. Un vincle sa entre mare i nadó és la base per a un desenvolupament emocional i social sa.

 

Si consideres que necessites assessorament en porteig, vols conéixer les possibilitats del porteig, els diferents portanadons i com fer-los servir, no dubtis en posar-te en contacte amb nosaltres!

Comparteix a les Xarxes Socials:

Leave a Reply