L’ésser humà quan neix és molt dependent i immadur. Només pot respirar per si mateix i plorar per demanar protecció, calor i aliment. L’aliment el rep del pit de la mare, l’escalfor també mentres és alletat i mentres és portat en braços. Tenir aliment i escalfor el faran sentir-se segur i estimat.
Això que és tan evident, sovint ens sorprèn quan ens convertim en mares: com és que el bebè depèn tant de mi? Com és que no m’hi puc allunyar ni un segon que ja plora? Com és que si m’hi allunyo em sento malament? I com és que si ho faig em sento alleujada? (Bé, això ja seria un altre tema…)
Sentir-se bé és una necessitat bàsica d’un nounat: necessiten sentir-se calmats i regulats, alimentats, nets i calents. Però això no sempre és tan senzill com sembla… Es podria pensar que un cop alimentats, canviats i abrigats haurien de tenir prou, però la realitat és una altra en la majoria dels casos.
En aquest post parlarem sobre el concepte d’exogestació i el que implica per al nadó i la mare.
Què necessita un nadó?
Potser la teva bebè és tranquil·la, s’adorm de seguida, gairebé no plora i et deixa estonetes de tranquil·litat per a tu. Me n’alegro molt per tu i per ella, per que els bebès així són una excepció. O millor dit, el que en general fa un bebè és reclamar el que espera per naturalesa. El problema és que socialment ens han condicionat per a esperar que els bebès mengin i dormin i quan no és del tot així ens sentim sorpresos i confusos. Què estem fent malament? No res. El teu bebè és normal i tu ho fas tan bé com pots.
El teu bebè és normal i tu ho fas tan bé com pots
La majoria de bebès necessiten contacte i proximitat per a sentir-se segurs i regulats, per això el millor lloc és al costat de la seva mare (preferentment en contacte amb ella) perquè és el lloc on rep calor, aliment i protecció. No oblidem que durant el temps que ha passat en el ventre matern la connexió mare-bebè ha estat contínua i no ha deixat de rebre aliment a través del cordó umbilical.
L’exogestació assegura una continuació dels estímuls que el nadó rebia en el ventre matern un cop ha nascut, i li facilita l’adaptació al medi aeri d’una forma paulatina i respectuosa amb el seu desenvolupament. No podem esperar que un bebè s’adapti a la vida extrauterina d’un dia per l’altre. Han estat nou mesos en un entorn de protecció i en el medi aeri tot és nou. En paraules de Jean Lidloff:
“Un bebé continuum desde el momento en que nace está siempre en contacto con el cuerpo de alguien. (…) La mayor parte del tiempo está durmiendo, pero incluso cuando duerme se acostumbra a las voces de su familia, a los sonidos de las actividades que ésta lleva a cabo, (…) a los ritmos del día y la noche, a los cambios de textura y temperatura de la piel de la madre, y a la segura y correcta sensación de ser sostenido por un cuerpo vivo. Sólo sentiría su apremiante necesidad de estar ahí si lo apartaran de ese lugar.”
Jean Liedloff, “El concepto del continuum. En busca del bienestar perdido”.
Els nounats tenen necessitat de contacte, d’afecte, de sosteniment i contenció per la seva condició de mamífer i ésser social. Tanmateix, no tenen capacitat per a raonar perquè el seu cervell no ha finalitzat el seu desenvolupament, per tant no entenen de passat, o futur: per a ells tot és present i senten que les seves noves necessitats, que invaeixen tots els seus sentits, han de ser cobertes immediatament.
Vincle d’aferrament, lactància materna, el fenòmen de l’empremta, sincronització mare-nadó són mecanismes que asseguren la supervivència del nadó i per tant la continuació de l’espècie. La mare i la seva conducta maternal resulta doncs essencial per a la supervivència del nadó i de la espècie.
Què és l’exogestació
Donat l’estat de dependència en néixer del cos de la mare i de la sensibilitat materna cap al nadó, es coneix l’etapa com a EXOGESTACIÓ, una gestació externa, ja fora de l’úter però que reconeix aquesta immensa dependència del nadó de la seva mare principalment, però també del seu pare.
L’exogestació és el període d’aproximadament nou mesos posteriors al naixement durant els quals el nadó completa la seva maduració fora de l’úter però en contacte estret amb la mare, que li proporciona aliment, calor i seguretat, efectuant doncs una funció fonamental per al desenvolupament físic, neuronal i emocional del nadó. La maduració del nadó és paulatina i es considera que acaba l’exogestació quan és capaç de desplaçar-se de forma autònoma.
Ibone Olza, psiquiatra perinatal experta, ho defineix així:
El periodo postnatal temprano puede ser considerado como una gestación extrauterina. Son casi otros nueve meses, hasta que el bebé gatea o se incorpora, en los que necesita contacto corporal estrecho con su madre (…) Todo ese tiempo una serie de sistemas corporales seguirán regulando la interacción mutua de forma sincrónica: la frecuencia cardíaca, la frecuencia respiratoria, la liberación de proteínas y el estado endocrino del recién nacido, todo sucede bajo la supervisión del cuerpo de la madre. (…) El bebé, su salud y su cerebro se desarrollan idealmente en contacto estrecho con la madre.
Ibone Olza, “Parir”.
La díada mare-nadó
Durant aquest període, la mare també es beneficia física i emocionalment, ja que ambdós es necessiten mútuament. La lactància i el contacte augmenten l’oxitocina que ajuda a intensificar la unió amb el seu nadó i la disposició cap a ell.
Aquestes conductes de sincronització i vinculació es produeixen gràcies al que Nils Bergman denomina «comportaments neuroendocrins altament conservats», que podriem traduir com conductes instintives orientades a preservar la nostra espècie. I és que, encara que no siguem conscients, els nadons humans esperen en nèixer el mateix que fa milers d’anys:
“Estar en brazos de su madre es para él el lugar esperado, en lo más recóndito de su ser sabe que ese es su lugar, y lo que experimenta mientras está en brazos es aceptable para su continuum, satisface sus necesidades actuales y contribuye adecuadamente a su desarrollo.”
Jean Liedloff, “El concepto del continuum. En busca del bienestar perdido”.
Molts bebès han d’estar en contacte continu amb la seva mare perquè sinó ploren. Si ho pensem un moment resulta evident: al costat d’ella se senten en un ambient segur per la seva olor, la seva veu, el batec del seu cor i perquè poden rebre aliment de forma contínua. Però a més a més, i això ja no és tan conegut, quan la mare té en braços al nadó succeeixen coses tan fantàstiques com aquestes. La mare contribueix a regular les seves funcions i ritmes biològics bàsics com ara:
- el ritme cardíac
- la tensió arterial
- els cicles de son i vigília
- la temperatura
- la respiració
- la química cerebral (adrenalina, oxitocina…)
- l’estat anímic
No és extrany doncs que Nils Bergman asseguri que “el pitjor que li pot passar a un nadó és que el separin de la mare” perquè “tot el que fa i no fa un nadó no té sentit si no ho entenem des del cos de la mare“: “el cos de la mare és el seu hàbitat natural”.
Vols dir que he de tenir tot el dia el bebè a sobre?
La ciència diu que el millor lloc on pot estar un nadó és en contacte estret amb la mare, però això no vol dir que no puguin estar en contacte amb altres persones… Evidentement, tu necessites cobrir les teves pròpies necessitats, i per això és aconsellable no passar-se el dia sola amb un bebè, sinó acompanyada i cuidada. Si no és molt complicat tenir cura d’una criatura, d’una mateixa i mantenir la ment clara.
Aquest post té l’objectiu d’explicar perquè els bebès reclamen tant els braços i tenen tanta preferència per la mare, per tal que els puguem atendre i comprendre. Però no pretén que cap mare o pare se senti forçat a tenir el seu nadó en contacte permanent si algun dels implicats no ho gaudeix , aquest és el camí més fàcil per a tenir una maternitat o paternitat poc satisfactòria. Per a evitar-ho, cal que tu busquis el teu propi equilibri, el que a vosaltres us funcioni millor tenint en compte tant les necessitats del nadó com les teves.
(Continúa en Exogestació: sincronia mare-bebé, separació i compensació)
Per ajudar-te a trobar el teu equilibri, la teva manera de maternar, el que més et recomano és formar part d’un grup de criança. A MaternArt tens a la teva disposició grups presencials (a Terrassa) i online. Clica en els enllaços per a més informació o contacta amb mi. No estiguis sola… t’estem esperant!
PER SABER-NE MÉS:
Nils Bergman: “Restaurando el paradigma original”
BIBLIOGRAFIA:
- Jean Liedloff, “El concepto del continuum. En busca del bienestar perdido”. Editorial Ob Stare.
- Ibone Olza, “Parir”. Editorial Ob Stare.
- Verónica Díaz, “Embarazo y cuarto trimestre”. Editorial Amat.
- John Bowlby, “Vínculos afectivos: formación, desarrollo y pérdida”. Ediciones Morata.
- Nils Bergman. “Seminario de neurociencia y epigenética del nacimiento. Aplicaciones clínicas”